Quan va morir Damià, el seu fill Biel, net del fundador, que acabava d’acabar arquitectura tècnica entre Barcelona i Londres, i que ja estava matriculat per a continuar estudiant enginyeria industrial a Barcelona, va decidir tornar i fer-se càrrec del negoci familiar. Creia en la recuperació de l’arquitectura tradicional i en la promoció del patrimoni i amb aquests valors va iniciar una nova etapa de l’empresa que ha donat molts més girs dels que mai hagués imaginat.

La passió per l’arquitectura, per l’artesania, i per una manera d’entendre Mallorca i el món, sempre combinada amb la vocació d’anar més enllà, ens han portat fins avui, a una empresa innovadora, encara centrada en l’arquitectura i el disseny tradicional, però sobretot contemporani i internacional.

L’experiència, un gran equip, i el suport de meravellosos companys i de tota la família, són els pilars per a afrontar ara el futur, i contribuir, a través de la realització de col·leccions, i peces personalitzades o a mesura, a la construcció d’un món més divers, més humà i més sostenible.

Damià Huguet va començar a treballar a la fàbrica familiar. Tenia 16 anys, havia acabat el batxillerat elemental i va decidir no anar a Palma a estudiar, sinó quedar-se amb la seva mare, al poble, en una Mallorca encara molt rural que començava a canviar radicalment amb l’arribada del turisme. Al principi va treballar al costat de Guillem Mas, antic soci del seu pare, però a partir de 1971 va iniciar el seu propi camí, sempre amb el suport imprescindible de la seva dona Magdalena. En aquella Mallorca varen canviar més coses en 30 anys que en els 300 anteriors, i les rajoles de ciment, juntament amb el terratzo artesanal i tota aquella arquitectura tradicional, humil i manual, varen donar pas a un creixement urbanístic desmesurat. En aquells anys, Damià es va centrar bàsicament en la fabricació de bigues de formigó, el principal producte que demandava el mercat. El seu principal interès va ser sempre la cultura, en particular la poesia, i la fàbrica (en unes dècades molt avorrida) era essencialment una eina per a mantenir a la família.

En els anys 60 i 70, totes les fàbriques de l’illa varen tirar les màquines velles, però ell les va conservar, i a principis dels 90, quan l’illa començava a adonar-se que tot aquell creixement descontrolat i l’anomenada modernitat estaven plens d’errors, va intentar recuperar les màquines velles. Però ja estava malalt, i després d’uns anys arrossegant una dura malaltia, va morir en 1996. Li queda el llegat romàntic i poètic d’haver realitzat les bigues fetes a mida per a les dues cases que el mestre Jørn Utzon es va construir a Mallorca. Rigor, humilitat, ganes de treballar amb les mans i de fer les coses bé. Existencialisme i molta cultura en uns anys molt complexos en una terra més difícil del que molts podrien pensar.

Fa ara 90 anys, Biel Huguet (1908) va fundar una petita empresa dedicada a la fabricació de peces de ciment. En aquells anys, les rajoles de ciment i multitud d’altres productes prefabricats com a bigues, balustrades o aigüeres eren elements bàsics en l’arquitectura de l’illa. Una Mallorca encara molt antiga, molt centenària, que començava a industrialitzar-se. Una fàbrica com tantes altres. En cada poble de l’illa, en cada barri de Palma, hi havia vàries. El mateix que en la immensa majoria de pobles i ciutats del Mediterrani occidental. La nostra història va començar en aquells anys de grans i traumàtics canvis. Una història que Biel Huguet, home emprenedor, entusiasta i innovador, va liderar fins a la seva prematura mort en 1956. A partir d’aquest moment, la seva dona, Margalida, modista, va haver d’involucrar-se a la fàbrica mentre el seu únic fill, Damià (de 10 anys), passava de nen a jove i, posteriorment, a adult.